Un dels meus preferits

Bueno... sembla que li estic agafant el gustet a això de penjar coses al blog. Avui escriuré un dels textos que vaig escriure que més m'agraden, doncs suposa un abans i un després en la meva vida. El vaig escriure en un moment bastant crític en a meva vida i poder escriure'l em va ajudar a entendre moltes coses que m'estaven passant. Tornar a llegir-lo em causa molt bon rotllo i em dona molta força.


Viure, viva, vius, ... vida. Obrir els ulls i saber que val la pena, que puc seguir per mi, i per tu, i per ell, i per tots, però sobretot per mi, perquè ho val, perquè em vull, perquè sóc. Viure el que no és vida i seguir vivint, i fer-te viure ni que no siguis viu. Seguir vivint si tu em fas viure al pensar en mi. Riure o plorar, sentir amor o odi, o mal, o tot, o res, o poc, però sentir, però somiar, o despertar, senzillament acceptar, i aprofitar. I saber que hi ets, ni que no hi siguis. I saber que encara hi sóc encara que no hi sigui, saber que sempre, si tu ho vols, hi seré. Murmurar i no voler més perquè amb poc em sobra. Hem vull despertar i vull saber si saps que jo ja ho sé. Vull celebrar amb tu, i amb mi, i amb ella, i amb ell també, i amb aquell i amb tots i amb ningú, vull celebrar que ho sé, vull celebrar que he obert els ulls i que la veig, veig la llum, i la foscor, però la llum també. Vull celebrar que tinc un foc que l'aigua no apaga, ni el vent, ni res. Vull celebrar que tinc un foc que només jo puc apagar, i que no vull apagar. Celebrem que t'ho vull explicar, que tu també ho pots saber, que ho pots tenir. I que el res no és res si tu ho vols i si jo ho vull. Jo ho vull i tu?